Si el passat setembre Maièutika era replantejada d'una forma estèril i finalment desconeguda, ja que les dinàmiques i les tendències tan socials com personals no van facilitar o conduir a la organització d'actes i xerrades, en aquest setembre Maièutika pren un gir definitori, que no definitiu.
Una de les poques coses que he(m) après en aquesta Facultat és que l'únic que tenim és el canvi, i les necessitats, inquietuds i impulsos que van motivar el sorgiment de Maièutika fa temps que brillen per la seva absència. Repeteixo, tant a nivell personal com col·lectiu. Així doncs, el format i la dinàmica queden definitivament relegades al passat, sent una idea i un projecte més a formar part de la pila "d'allò que hagués pogut ser".
Amb el convenciment, delicat però ferm, en el mètode maièutik i en les possibilitats que aquest otorga al coneixement humanista, però amb la seguretat de noves conviccions, i amb la necessitat de camins diferents, per mi, per nosaltres i per ella, Maièutika s'acomiada definitivament de passadissos i aules, alhora que ja fa temps va acomiadar-se de gent absent que potser tornarà o potser no va ser mai.
Maièutika seguirà bategant, i és possible que aparegui eventual o puntualment quan així es cregui convenient, però no serà ara.
Tot procurant no canviar de plans el proper setembre, només resta donar les gràcies a tots els qui vau creure en ella, gràcies a tots els qui la vau fer possible i vau col·laborar a fer-la créixer dia a dia, i tambe gràcies a tots aquells que no vau donar-nos suport o que ni tan sols saben de la nostra existència. No sé qui de vosaltres m'heu ensenyat més.
.jpg)
